18 d’abril 2007

Kant i el problema extraterrestre

El problema extraterrestre no ocupa gaire pàgines en la història de la filosofia, però Immanuel Kant (1724-1804) va sentir la necessitat de parlar-ne en una obra titulada "Història general de la naturalesa i teoria del cel". Un any abans havia publicat "Sobre la qüestió de si la Terra envelleix des d’un punt de vista físic", i el següent veia la llum "Noves observacions sobre l’explicació de la teoria dels vents". Home optimista, jove i ple de confiança en el poder de la raó, Kant va afirmar que l’univers va originar-se quan una força d’atracció va oposar-se a una força de repulsió i això va fer que aparegués un moviment de rotació que formar els planetes. I ja podria ser. Actualment els físics encara no tenen motius sòlids per afirmar el contrari.
Però el prometedor filòsof kantià va fer un pas més enllà quan va afirmar, taxativament, que els humans no podíem ser els únics habitants de l’univers, que hi havia d’haver vida intel·ligent en altres planetes. I aquí va sorgir un problema teològic greu, un problema que us semblarà absurd però que no ho era en una societat (la Prússia de 1755) estrictament organitzada sobre principis religiosos. Aquest greu problema era: si altres planetes estan habitats, ¿Jesucrist ha nascut, predicat i mort a la creu també pels extraterrestres? ¿O ha nascut en cada planeta? ¿Hem estat nosaltres els primers de rebre’l? ¿A cada lloc ha predicat de la mateixa manera? ¿S’adapta a les característiques del planeta? ¿Ja ha acabat o encara és de gira?
Kant no va respondre aquestes preguntes, però sí va deixar escrit que no seria estrany que, quan morim, la nostra ànima vagi a viure a un altre planeta. És clar que, vist així, també podria ser que tots nosaltres fóssim les ànimes de marcians bons.

7 Comentaris:

Anonymous Anònim diu...

No m'ho puc creure... el Sr. Orteu! No tinc paraules.

18 d’abril, 2007 17:42  
Anonymous "el culito" diu...

Deu voler promocionar alguna cosa, que de cop escrigui tres articles després de mesos, anys desaparegut. De totes maneres, s'ha de reconèixer que té gràcia el tiu.

18 d’abril, 2007 19:37  
Blogger Francesc Orteu diu...

Bé, sra. Culito, no sóc conscient de tenir res concret a promocionar. També li he de dir que fent servir tan suggestiu nick, qui sembla tenir alguna cosa a promocionar és vostè.
Afectuosament,
O.

19 d’abril, 2007 01:54  
Blogger Nikochan diu...

Surt a comprar tabac, no torna fins al cap de dos anys i l'únic que se li acut és parlar de Kant. Es pensen que ens tenen aquí pel que vulguin. No som una puta.

19 d’abril, 2007 23:37  
Blogger Francesc Orteu diu...

Sr. Nikochan, encara és a la facultat, vostè? O ja ha madurat. En tot cas celebro que no hagi perdut el gust per la referència erudita.
Una abraçada, home, que no costa res.
Salut

19 d’abril, 2007 23:53  
Blogger Nikochan diu...

Ara visc a Madrid i treballo a la revista Marie Claire. No he perdut, doncs, el gust per la referència erudita. No sé si he madurat, però em sento una mica més femení.

Cuidi'm al senyor Perelló, que està molt prim.

20 d’abril, 2007 00:18  
Blogger Doc Moriarty diu...

Ningú s'ha planteja mai què en pensen els extraterrestres del senyor Kant?

Després de l'exhumació del cadàver del filòsof l'any 96, per un problema d'herències encara no resolt, se li va trobar en una engonal un microxip capaç d'enviar una senyal de localització fins a la ionosfera. El microxip ja no funcionava, però obria nous camins per entendre part del pensament kantià i, sobretot, per a servir de material per a un futur Hormigas Blancas sobre el prussià.

10 de maig, 2007 18:04  

Publica un comentari a l'entrada

<< Principal