16 d’abril 2007

La cerimònia del te

La cerimònia del te és una tradició japonesa que commemora alguna cosa, suposo. No sé ben bé què commemora, em sembla que res. Honestament, no en sé res de la cerimònia del té. Així que en aquest tema la paraula clau és res. I passa el mateix en cerimònies d’altres infusions o aliments.


L'any 1998 a la sogra li va sortir una paella perfecta. Després de dinar tots miràvem la paella buida, no hi vèiem res i mirar aquell no res ens feia sentir feliços. Què commemora una paella? Res. Quan surt bé una paella es commemora a si mateixa. Els especialistes en cultura nipona ja em corregiran però sospito que el complicat protocol de la cerimònia del té és només carcassa. Podria representar-se igualment sense tetera, fent el gest amb tasses imaginàries, i tot plegat seria essencialment el mateix.



I és que contemplar el ritual del te et fa sentir que tota l’existència humana no és altra cosa que un gest, i percebre aquesta buidor t’asserena. Pau... Harmonia... Equilibri... Buidor... Cada matí practico la cerimònia del te, però ho faig a la manera occidental. Observo els objectes llargament, els col·loco en un ordre harmònic, pren la tetera amb cura i aboco més te fora que dins.



El te s’escampa per la taula. L’eixugo amb tovallons de paper. Veig que el sucre s’ha mullat dins del sobre. En fi, que tot és un problema. I és normal que ho sigui perquè Occident es fonamenta en el conflicte. Entre nosaltres una persona que senti la buidor no és ningú. Ja ho diu la xifra, és un zero. Aquí la pau sempre és el resultat d’alguna guerra. Aquí les teteres regalimen per on volen.

Per això celebro cada dia la cerimònia del te, per situar-me en el món on visc. Altres llegeixen els diaris, jo brego amb te. Quan acabo m’aixeco, miro la taula emmerdada i canto victòria.