29 d’abril 2007

Newton, democràcia i pizza

Quan Newton va descobrir la llei de la gravitació universal no va reunir a tota la gent del poble per posar-la a votació. No va seguir un procediment democràtic i això va ser una sort. M’imagino tota la gent del poble intentant posar-se D’acord sobre si els cossos s’han d’atreure segons la massa que tenen. Tothom ho hauria trobat immoral. Només la gent obesa ho hauria considerat just. La llei no s’hauria aprovat mai. Bé, potser s’haurien aprovat coses secundàries com el tema de la inèrcia... però només perquè la inèrcia permet a la gent continuar fent el mateix que ha fet tota la vida.
Newton no era un demòcrata. Galileu tampoc era un demòcrata i va estar a punt de morir a la foguera, per sort, el tribunal que el jutjava va votar a favor de que no el cremessin. Aquesta és la part bona de la democràcia, que serveix per protegir als que no són demòcrates. Jo m’he fet un fart de veure pel·lícules dolentes per culpa de la democràcia. La democràcia no funciona en totes els casos i la manera més fàcil de comprovar-ho és quedar amb una colla per anar al cine. Quan quedes amb molta gent i has de decidir on aneu sempre es va a veure la pitjor pel·lícula possible. Ho tinc comprovat. És impossible anar a veure una pel·li bona amb més de dues persones. D’això es dedueix que les tres bessones no deuen tenir ni puta idea de cine.
En el futur, la democràcia es perfeccionarà molt i es convertirà en una cosa automàtica. Cada quatre anys, quan toquin eleccions, cada partit farà coalició amb una marca comercial, amb Pizza Hut, o Pizza Worl, o la Baguetina Catalana, cadascú segons el seu ideal polític. I el diumenge de la votació, sense necessitat de moure’s de casa, tothom trucarà i demanarà la pizza que més li convingui. A les dotze de la nit, es tancaran les pizzeries electorals, es farà el recompte i se sabrà quina pizza és la guanyadora i quins ingredients del programa electoral són els més demanats.