10 de maig 2007

DARWINISME



Quan Darwin va publicar el seu pamflet sobre darwinisme allà per l’any 1841 (trenta o quaranta anys amunt o avall) Europa vivia el naixement simultani d’altres ideologies que, a la llarga, omplirien els carrers europeus de mort i de destrucció, com el marxisme, la psicoanàlisi o el nietzscheisme.

El camí del darwinisme, però, va ser molt més curt i, afortunadament, més breu. Charles Darwin, que ni tan sols pertanyia a la cambra dels Lords, va impulsar una llei sobre l’Evolució (sic) que, òbviament, els parlamentaris no van acceptar ni en broma. Cal recordar que la llei de Darwin mai no es va arribar a votar al Parlament. Mai. Però incomprensiblement les idees revolucionàries de Darwin van tirar endavant i, lentament, la societat victoriana va anar acceptant que el mico havia d’evolucionar fins esdevenir humà. Es promulgà un edicte pel qual tots els simis d’Anglaterra es convertiren en homes i Darwin va tancar el puny dins la butxaca en senyal de victòria.

Els efectes d’aquella (r)evolució van ser fatals per als britànics. D’un dia per l’altre la població es va duplicar i Londres va patir una superpoblació esfereïdora. Per culpa dels nous humans no hi havia ni feina ni aliments per tothom. Dickens ho va expressar magistralment al seu assaig Oliver Twist:
Per culpa dels nous humans no hi havia ni feina ni aliments per tothom.
La crisi va portar a la revolució industrial i a les guerres anglo-boers, amb resultats ambivalents. Per això, quan avui es parla tan a la lleugera de darwinisme i de creacionisme o de disseny intel•ligent cal mirar enrera i recordar que la Història està allà per alguna cosa i no només per posar-s’hi un barret.


BIBLIOGRAFIA:

- On the Origin of Species by Means of Natural Selection, or the Preservation of Favoured Races in the Struggle for Life. Charles Darwin
- An Essay on the Principle of Population. Thomas Robert Malthus
- The selfish gene. Richard Dawkins
- Wonderful Life: The Burgess Shale and the Nature of History. Stephen Jay Gould
- The Origin of Humankind. Richard Leakey
- Oliver Twist. Charles Dickens
- My 100 favourite prophecies. Nostradamus

Biel Perelló és periodista divulgatiu i ha viatjat a Anglaterra i a Sudàfrica.

1 Comentaris:

Anonymous SonGoku diu...

De tot això podem concloure que l'enunciat de la cuausalitat és vàlid encara avui: tota bona acció te el seu càstig... (o aplicat al periodisme, com he llegit a la prensa local el dia d'avui: tota bona noticia, té el seu damnificat...)

No podem prendre a la "torera" valenta fets de la nostra història que ens condemnarien a una espiral de fets catastròfics, com van ser l'Exposició Universal del 1888, que va desembocar en els tràgics fets de la guerra de Cuba i el començament del cinema en blanc-i-negre acolorit.

Això es demostra amb el fet que l'Expo de Sevilla 92 gairebé implica el final de l'imperi d'ultramar de l'Illa de Perejil... i no sabem que ens portarà el futur...

Que l'evolució ens sigui propicia...

11 de maig, 2007 10:30  

Publica un comentari a l'entrada

<< Principal