com aprendre estranger

L’estranger és un idioma fàcil. El secret és aquest: no et fixis en què diu, fixa’t en com t’ho diu. L’actitud de la persona és, en essència, allò que et vol dir. Fer que sí i esperar a veure què passa és una resposta universalment vàlida. Amb paciència qualsevol situació es resol sola, en els cinc continents. Si entro en un restaurant i el cambrer m’aclapara amb preguntes, li vaig fent sí o no aleatòriament a cada pregunta fins que queda satisfet. I si veig que entrem en un bucle assenyalo el plat de la taula del costat.
L’estranger, com tantes altres coses forànies, està sobrevalorat. Aconsello a tothom que no aprengui idiomes. D’idiomes ja n’hi ha massa i massa informació desorienta. La part positiva de sortir a l’estranger és que et desorienta i no entendre res és la manera de començar a entendre alguna cosa.
Quan tornes a casa te n'adones que viatjant has viscut una temporada en la cmpleta inòpia. I descobreixes que s’hi estava bé, que es pot viure sense entendre res, que és saludable i que allarga la vida perquè la fa desautomàtica. Llavors ets tu qui pot parlar i els altres els que no entendran res.