11 de juliol 2007

L'ús del gat

Estic pagant un gat i no n’estic gens content. No m’ofereix el servei que n’esperava. Només dorm. No sé quina jornada laboral fa. No sé quan he d’arribar a casa per trobar-me’l de guàrdia. No treballa mai. Jo li faig més companyia a ell que ell a mi.
Però la pregunta és: com s'ha arribat a aquest punt. Vull dir, és la seva una passivitat instintiva? Algú entén com ha pogut evolucionar l’espècie? Totes les espècies han lluitat per sobreviure, totes menys els gats. Amb qui els ha tocat competir?, amb vegetals?
A vegades el meu gat dorm tan profundament que l’agafo i el faig servir per enllustrar-me les sabates. Acabo de treure la pols a tot el pis i penso: deu estar mort. Un dia es despertarà al contenidor.
És evident que no necessito el gat per res perquè jo ja sé l’olor que fan les potes de les cadires. Ho sabia abans de tenir gat.

4 Comentaris:

Blogger albert diu...

Sabrà si encara viu per la seva inesborrable pudor a pixat.

12 de juliol, 2007 00:10  
Blogger Biel Perelló diu...

Els meus pares han tingut una gata durant 18 anys. Fa poc se n'ha anat al cel dels gats.
Jo volia donar-li un ús pòstum: fer-me'n una gorra a l'estil David Crockett. Però els meus pares la van enterrar al jardí de casa. Ho dic per si la policia hi vol anar i detenir aquests dos miserables criminals.

12 de juliol, 2007 00:35  
Anonymous esteve diu...

Gràcies!

Vosté acaba d'aconseguir que la oficina sàpiga que no estic treballant... Ara estic prolongant el meu somriure idiota, perqué pensin que m'encanta treballar, o que soc idiota directament...

D'altra banda, faci la prova de l'encenedor, si crema fins que fa malbé el parquet, és que està mort.

13 de juliol, 2007 10:08  
Anonymous Anònim diu...

Pues yo me casé con una zorra y no me puedo quejar...

13 de juliol, 2007 17:12  

Publica un comentari a l'entrada

<< Principal